L’objectiu és clar: passar una bona estona.
Cap avall i peus enlaire: no té els peus a terra, però posa el cap a viatjar, i encara que no es mogui del cap farà ballar els peus. O sigui que, potser sense cap, amb els peus d’uns clowns armats d’acrobàcies, viatjarem a un país que no té ni cap ni peus, a un país on el riure imposa les seves lleis i qui riu l’últim sempre és qui guanya. Perquè, quan ens deixem el cap a casa, fem les coses amb el cor i, si els peus no ens acompanyen, podem caminar amb les mans. L’únic que és imprescindible per aconseguir que el viatge sigui inoblidable és que el riure i el somriure no perdin mai el lloc. Ja ho sabeu: podeu venir sense cap ni peus, però no us deixeu mai el bon humor a casa, perquè aquest és el material amb el qual s’escriuen els somnis dels pallassos.
Roda Cyr, malabars, pal xinès, manipulació d’objectes, verticals amb cadires i acrobàcia se succeeixen sobre un escenari on triomfa la llei de qui riu més fort. O de qui fa més gràcia. O de qui té peus. O de qui s’ha deixat el cap a casa. O de qui l’ha perdut i ja no el vol trobar mai més.
